Avui faig anys i no sé com fer per celebrar la meva alegria sense pensar en aquest munt d’anys que faig. Esquivant aquella idea fugaç que potser fer anys té més inconvenients que avantatges. Ja no estic en aquella edat que els nois et xiulen pel carrer, ni rebo cartes d’amor, ni tinc tants plans nocturns que no sé quin triar. Ben al contrari, la meva edat és aquella, o aquelles, en què les emocions són més manses i els projectes més serens. I tot i veure això, i sabent que els anys em resten energia, vull sentir-me feliç.
Aquest any he decidit pensar què sentiria si pogués ser el bebè que acaba de néixer, el que té unes hores de vida a l’exterior i ja té un grup de seguidors incondicionals esperant-lo, el que se sent envaït per un torrent d’alegria de la seva mare i del seu pare. Què sentiria si pogués reviure el primer gran moment que es rep tant per tan poc, que ets admirat profundament pel simple fet d’haver arribat, que ets volgut als braços de tots, donant per fet que seràs una gran persona.
Si no has sigut aquest bebè, ho pots celebrar igualment, sabent que tot i les mancances del moment, potser les dificultats per aferrar-te a la vida, o per fer front a les primeres solituds o la insistència amb què potser vas haver de reclamar ser vist, t’han fet, encara amb més motiu, el bebè més meravellós del món, el que va donar pas a aquesta gran persona que ets.
És un bon exercici per l’ànima reproduir totes les emocions viscudes en aquell gran dia. Sentir-les fins que ens sobrevingui un somriure tendre, una respiració profunda i una admiració meravellada pel bebè que vam ser en el nostre primer dia.
Crea a la teva imaginació la il·lusió que tu adult, sentiries pel tu bebè i viu-la!!! Serà suficient per sentir-te feliç.
