Quan estàs enfadat, necessites ser escoltat, consolat, has de parlar i explicar-te fins a l’eternitat, o t’han d’ajudar a calmar-te?
O et passa tot el contrari, i quan estàs enfadat el que necessites és pensar amb calma i en solitud, callar i deixar passar l’estona, distreure la ment o dormir?
Són dos estils molt diferents d’afrontar els problemes o les preocupacions, i el més important és que els dos estils són prou vàlids i eficaços per a aquelles persones que els utilitzen. El problema és que moltes vegades no són entesos, i tampoc són intercanviables, van amb l’estil de vinculació que cadascú té.
El que necessita de l’altre per calmar-se, és d’estil ansiós, i el que necessita estar sol davant dels conflictes, és d’estil evitatiu.
Què passa si una persona d’estil ansiós viu amb una d’estil evitatiu? Doncs que quan l’ansiós està enfadat buscarà proximitat i conversa, mentre que l’evitatiu necessitarà allunyar-se. L’ansiós se sentirà poc entès i l’evitatiu atabalat.
Si és l’evitatiu el que està enfadat voldrà estar sol, sentirà massa pressió si li demanen que parli dels seus problemes, llavors l’ansiós se sentirà poc tingut en compte i l’evitatiu sentirà que no té prou espai personal.
Si cadascú entén quin és el tipus de vincle de l’altre, sempre serà més fàcil entendre i trobar espais comuns i deixar d’acusar a l’altre de fred o de pesat.
