Una bona manera de viure i sentir una ciutat nova és fent un senzill exercici d’atenció plena.
Normalment ja fem aquest exercici de forma espontània, i ho sabem perquè quan arribem a una ciutat que trepitgem per primera vegada o a la que fa molts i molts anys que no hi hem estat, exclamem coses com: “Ui!!!, fa olor de mar” o “Quina llum més grisa!!” o “Hi ha molta gent!!”. Expressions que resulten d’experimentar una sensació diferent de les sensacions que estem acostumats a experimentar en els nostres entorns habituals.
La majoria de vegades però, no anem més enllà d’aquestes primeres impressions, ignorant que endinsar-nos en el món sensorial de les ciutats noves pot ser molt interessant per diferents motius, d’una banda ens permet conèixer el lloc amb més profunditat i d’una forma més personal, d’altra banda sempre en tindrem un record més viu doncs estarà memoritzat des de més sistemes perceptius i en tercer lloc aquesta atenció plena ens apaivaga l’estat d’ànim permetent-nos estar relaxats i molt més receptius a tot allò que vivim en el moment.
L’atenció plena és una pràctica que es pot fer de forma molt i molt senzilla mentre esperem que arribi el tramvia, quan descansem en un banc o quan fem cua per visitar un museu que sembla que tothom vol veure el mateix dia que nosaltres. Hi ha infinitats d’ocasions, només cal pensar-hi.
He visitat recentment una ciutat més silenciosa que la meva, on s’escolta un soroll metàl·lic que s’intensifica progressivament a mesura que s’acosta el tramvia a la parada, soroll que pots escoltar esmorteït quan t’arriba del carrer del costat, o del d’enfront, o del de darrere. S’escolta també un suau i continu freg de cadenes de bicicleta que obliga al sistema auditiu a orientar-se sense descans amb molta més precisió que l’acostumada, i que només es veu sobresaltat per algun “ring, ring, ring” a la proximitat que ja és indicador d’alerta i que has de córrer. Una ciutat on els cotxes sonen diferent dels de casa meva, malgrat ser idèntics, perquè el seu recorregut es veu interromput per rails metàl·lics i petites llambordes. També se sentia una olor dolça que omplia els carrers i ràpidament les panxes dels seus vianants, alternada amb una olor d’herbes que de forma inexplicable sorgia sobtadament pel damunt de totes les altres olors i et feia pensar en cigarretes prohibides i núvols de benestar i riure fàcil…
Utilitzar qualsevol dels cinc sentits i jugar a estar atent és un fantàstic exercici de sorpreses i relaxació.
