AVARÍCIA

Fa uns dies, en una conversa parlàvem de l’avarícia. Per mi l’avarícia sempre havia estat relacionada amb l’interès per adquirir bens materials, entre ells els diners, un lloc de treball o una posició social. A partir d’aquesta conversa em començo a plantejar la possible relació de l’avarícia amb el coneixement. Es pot ser avariciós de coneixements, de saviesa, d’actualitat? M’ha fet pensar molt en quin és el límit entre la curiositat, en el sentit més ampli de la paraula, i l’avarícia.  L’avarícia té dues característiques que la defineixen, que són: el voler i el contenir. Potser la curiositat es converteix en avarícia de coneixements quan aquest interès per conèixer és contingut en un mateix i no es deixa anar, no se’l deixa sortir, no es comparteix. Clar, que si no es comparteix, quin sentit té contenir-lo? No va morint cada dia que passa?