Quan llegeixes biografies t’adones que no tot és sort, ni atzar, ni quelcom predestinat, i que la majoria de fites també requereixen d’esforç i temps.
Actualment practiquem tan poc l’esforç, que ens hem convertit en una societat altament frustrada per un munt de coses que creiem que no podem aconseguir.
Estem immersos en un corrent de pensament que ens vol fer creure que els èxits només són fruit de la casualitat, o d’una especial alineació dels astres en favor nostre que ens porta a estar sempre esperant. Ens diem que si el que volem és per a nosaltres ja ens arribarà. Aquesta idea fa que deixem d’esforçar-nos per aconseguir el que ens hem proposat, sense adonar-nos que de retruc estem perdent la possibilitat de sentir-nos contents i orgullosos del que hem aconseguit, allunyant-nos de la sensació de capacitat i de l’aprenentatge resultant dels diferents encerts i errors.
I si no podem sentir capacitat, què sentim? ……frustració.
Quines són les fites que voldríem veure escrites a la nostra biografia? Les que ens han costat un esforç o les que han estat un cop de sort?
