Si algú et preguntés pels trets biològics que tens, després de fer una ganya indicadora de… Què m’està dient?, segurament acabaries enumerant la teva alçada, el color dels teus ulls, el de la teva pell, i potser parlaries sobre l’estructura del teu cos.
Però hi ha una altra biologia que també s’expressa a través del nostre cos i que també és visible als ulls dels altres. És el que podríem dir biologia emocional i que s’expressa en les petites gestualitats resultants del nostre estat intern: On miren els nostres ulls quan algú ens parla, la posició del nostre cap quan caminem, les vegades que diem no arrugant el front, la rapidesa amb què centrem l’atenció en alguna cosa nova, la velocitat de canviar de vorera quan percebem un perill, la rigidesa quan ens critiquen, la lentitud quan el que ens proposen no ens agrada, el lloc on seiem quan estem en grup, la tremolor de la veu, el número de somriures diaris, …
Cadascuna d’aquestes gestualitats, de les seves oposades, i de les moltes altres que podem imaginar, són les que parlen de la nostra biologia emocional.
