M’agraden els llibres que em fan pensar, els que encara avui em fan agafar un diccionari cada poques pàgines per buscar alguna paraula i el seu significat. Paraules utilitzades en un context que habitualment és suficient per explicar-ne el sentit que se’ls hi ha volgut donar, i que en aquestes pàgines no és suficient per satisfer la curiositat.
No parlo del fet que un llibre, una sèrie, o una història, agradi més o menys, sinó que parlo de paraules que fan posar en marxa la maquinària interna de les associacions, que et fan pensar en temes nous, que et fan reflexionar amb interès,… Si aquest llibre que he començat aquests primers dies de l’Any Nou reuneix aquestes qualitats, vull creure que la coincidència serà un senyal de bon auguri.
Quin mal hi ha en buscar senyals de bons auguris? Percebre senyals de bons presagis, simplement ens fan viure il·lusionats, i la il·lusió és l’energia que ens fa viure.
