Aquests dies em comentava un amic amb estranyesa el fet que tants homes en aquests dies de carnaval triessin disfressar-se de dones.
Li vaig comentar que hi ha una teoria psicològica, que ell també coneix, i de la que no us en parlaré per no entrar en avorridíssimes argumentacions, que deia alguna cosa així com que les dones envejaven tenir penis i que jo no la compartia, doncs preferia fer-ne ús que pas tenir-ne un, i que pensava que potser a la teoria li faltava la part que parlava de què envejaven els homes. Potser els homes es disfressen de dones perquè ells envegen tenir pits i cabells llargs. I ell deia, suposo que una mica divertit, estar-hi d’acord.
Quan faig un repàs mental de les disfresses de rues i comparses, sí que veig que hi ha moltes més dones disfressades d’altres dones més vistoses i provocadores que elles mateixes i també més homes disfressats de dones exuberants , que no pas homes disfressats d’home o dones disfressades d’home. I bromes a part, no crec que ells envegin en un sentit literal tenir pits però sí que volen experimentar com es viu amb ells, com és tenir dues formes suaus i precioses en moviment en el propi cos, veure’ls des de dalt en un angle nou, com poder-los mostrar sense ensenyar i com poder-los tocar a dojo i sense haver de demanar permís.
El món femení té més colors, més moviments, més curvatures, més detalls, més brillantor, més aromes, més sonoritat, i més misteri en definitiva, així que no és estrany voler-lo explorar i gaudir.
