Category Archives: Què és?

Si fos possible viure tota la vida sense  conèixer ningú que prengui drogues, podríem riure al veure aquestes imatges.

Coneixeu a algú que les consumeixi? El consumidor, sap realment tot el que li passa i el que causa als altres? Sap el que passa immediatament desprès del consum o el que passarà en un futur?  Els pares, amics i companys dels consumidors coneixen tots els efectes a nivell de conducta? Sabeu quin és l’efecte a nivell cerebral d’aquestes substàncies preses dia rere dia? Aquests cervells són els cervells del futur? Què faran i pensaran d’aquí a uns anys?

Excel·lent campanya alemana contra les drogues, clara i entenedora.

Efectes del consum de drogues

Com diu Victor Borge, pianista i comediant danès, riure és la distància més curta entre dues persones. Ell va fer de la seva professió un acte terapèutic,

 Són molts els estudis científics  que demostren que riure promou la salut física i mental, en estimular els circuits cerebrals del plaer, però fan poca menció a un efecte molt important que  també es produeix al riure i és que promou el contacte social. És més fàcil riure en companyia. En companyia el riure perdura en el temps perquè és molt contagiós. Si estant en companyia riem, la connexió amb els altres és més forta, la por social es redueix i ens desinhibim.

Un aspecte molt important que també té el riure, és que no cal esperar a tenir ocasions per fer-ho, sinó que podem crear-les i els efectes seran el mateixos. El Dr. Norman Cousins en el seu llibre Anatomia de una enfermedad, va desenvolupar un tractament per una malaltia autoimmune, que ell mateix patia, basat en el riure.

 Totes les persones que prenen part activa en la seva pròpia salut, davant d’una depressió, una fòbia social, o simplement d’una millora personal, poden crear-se un pla d’acció on el riure sigui rellevant.

El funcionament cerebral del riure el podem veure en el primer vídeo,  i en el segon, un exemple  del que passa amb el contacte social i el riure.

El cerebro feliz

 Victor Borge

Se sap que hi han importants diferències a nivell cerebral entre homes i dones, tant en l’estructura com en la química i les hormones. Per tant la forma de funcionar i d’enfrontar-se a les circumstàncies diàries també és diferent per uns i pels altres. Escoltem, mirem i sentim diferent.

Si parlem d’estructures cerebrals, algunes diferències que s’han observat són: que el cervell femení té més espai cerebral dedicat a la gestió emocional i a la memòria, per aquest motiu les dones poden entendre, empatitzar i recordar amb més facilitat els estats emocionals dels altres i els seus propis i, en contraposició, el cervell masculí té més espai dedicat  al sexe, l’acció i l’agressivitat, per aquest motiu els homes pensen en més ocasions en el sexe i en situacions de conflicte, poden passar amb més facilitat a l’agressió.

Com diu la neurobióloga Louann Brizendine no hi han cervells unisex, tenim cervells femenins i cervells masculins. Crec que és una sort, i que les diferències les hem de veure  com una complementarietat, no com una competència. La comprensió i acceptació de com som i de com és l’altre, ja sigui per les estructures i la química cerebrals o pels aprenentatges, facilita les relacions humanes. Aquestes dades no ens determinen, no ens obliguen a res, però si que ens predisposen, a les dones a tenir comportaments de dona i als homes a tenir comportaments d’home.

Veient aquest vídeo, es pot gaudir una estona de l’escenificació humorística, portada al límit, del singular funcionament cerebral.

 Vídeo Cervell femení i cervell masculí