Totes les emocions quan les estem sentint en excés ens poden posar en perill. No podem oblidar que tant les que ens resulten desagradables com les que ens fan sentir bé, són motors per l’acció, és a dir, que ens fan fer coses.
Us ha passat que si us donen una bona noticia, com per exemple que heu aconseguit una feina fantàstica, podríeu posar-vos a saltar, cridar als quatre vents i agitar els braços amb molta facilitat? Doncs aquest seria un exemple de com una emoció agradable ens fa actuar de forma poc habitual.
Segurament és una expressió d’entusiasme que, en general, seria considerada com adequada, alegre, i del tot permissible. Poca gent la trobaria desmesurada. Però, què passaria si aquest entusiasme no el podem reprimir, quan la bona noticia ens la donen mentre estem en una entrevista de treball, amb el nostre futur jefe? O què passaria si no ens podem reprimir els crits d’alegria durant dos dies? O si estem tan contents que comencem a comprar per Internet allò que pensem que ja ens podrem permetre gràcies a la nova feina? O si, en un tres i no res, ja hem convidat a tot el barri per celebrar-ho? Doncs segurament, si no ens podem regular, el que passarà és que acumularem un munt de despropòsits.
Com regular un entusiasme desmesurat? Respirant, respirant, respirant. La respiració permet un temps i un espai entre, el que sentim i l’actuació a que ens veiem abocats. Espai i temps que ens donaran una oportunitat de regulació.
