Es poden establir rutines més enriquidores de presa de consciència, que la que explicava en Miki Núñez de la seva infantesa? Diu que la seva mare deia als dos germans que els cinc últims minuts abans d’anar a dormir els dediquessin a pensar què havia anat bé durant el dia, qui ho havia fet i com havia sigut.
Em va semblar una rutina que segur que arriba molt lluny en les seves pretensions: calma el pensament abans d’anar a dormir, et reconcilia amb les teves accions, nodreix la teva autoestima i incentiva conductes positives.
No es pot demanar més quan ets nen i potser tampoc es podria demanar més si la instauréssim en fer-nos grans.
