No fa molts dies que llegia que el desig es té quan es vol una cosa i que quan aquesta ja es teva desapareix el desig. I el text argumentava en contra de les relacions de parella estables com a font de felicitat perquè l’estabilitat apaga el desig.
Jo no hi estic d’acord. Clar que el desig pot desaparèixer, però també es pot mantenir. Crec que en l’interior de les persones sempre hi ha un desig que pot anar més enllà, inclús en aquelles coses que tenim a l’abast de continu.
Desitjar que ens miri, desitjar fer riure, desitjar que se senti atractiva, desitjar que se sorprengui, desitjar que ens admiri, desitjar tocar i ser tocats, desitjar que vulgui estar amb nosaltres, desitjar que s’avingui a jugar, desitjar mirar, desitjar que ens conegui, desitjar que tingui curiositat, desitjar…
