Ahir conversant amb una joiera em deia que a ella li agradava molt desfer els nusos impossibles de les cadenetes, i no ho deia com un simple comentari sobre la seva habilitat, no, ho deia amb un somriure allargassat i una expressió de satisfacció molt clara. A l’instant vaig connectar-me amb una experiència pròpia coincident amb la d’ella. A mi també m’agrada aquesta acció de desfer nusos de les cadenes. Vaig recordar aquesta sensació de pau que sents fent rodar els dits d’aquí cap allà, amb paciència, proporcionant espai a aquestes anelles atrapades fins que s’alliberen. Recordava aquesta acció com quelcom molt agradable, una acció pacient i suau, una experiència de lentitud i repetició, requisits imprescindibles per tenir un bon resultat.
Reflexionava sobre la importància de poder gaudir amb freqüència d’aquesta experiència d’un espai/temps on una persona fent una activitat es posa en un estat de meditació o potser simplement de calma mental.
Em van anar venint automàticament imatges diverses que fan sentir estats semblants. Totes m’arribaven des de la religió o l’espiritualitat: resar el rosari, passar la mà per una roda de pregària tibetana, el cant d’un mantra, els jardins zens i la paciència per rasclejar-los, el caminar conscient… Com si aquest fos l’únic món on es poden viure aquests estats, però… si desfer nusos també pot fer sentir pau, llavors… és possible que a totes les professions hi hagi accions semblants que permetin la connexió amb la calma tot i estar treballant.
Hi ha aquests moments de pau en la teva feina? Pots entrar en un estat de calma en una activitat quotidiana? Hi ha alguna acció que et fa respirar fondo i et prepara per estar tranquil una estona? Què respons si algú et pregunta, què et calma?
