Canviar no sempre és fàcil, però sí que hi ha uns camins més fàcils de transitar que d’altres.
La majoria de vegades allò que volem canviar és quelcom que ens fa sentir malament, que ens fa sentir insegurs o que ens produeix ràbia perquè sentim que perdem el control i fem coses que no volem. Tot aquest munt de sentiments generalment desagradables o molt desagradables, els utilitzem per preguntar-nos amb ràbia i incomprensió, és clar: Per què em passa això? Per què sóc així? Per què acabo espifiant-la? I intentant trobar el camí per canviar ens responem: perquè sóc tonto, perquè no valc res, perquè sóc massa sensible, perquè no em sé imposar, perquè sóc dèbil, perquè sóc massa impulsiu, perquè….
Gairebé mai ens adonem que si ens emocionem en excés, o ens enrabiem fàcilment, o ens avergonyim sense raó, o ens posem excessivament nerviosos, és perquè responem a situacions, que tot i ser actuals, ens activen records infantils. Tenim una història de vida que explica perquè reaccionem com ho fem. Comprendre aquesta història porta a l’empatia amb un mateix, a la tolerància amb els aprenentatges que ens van permetre suportar algunes situacions difícils de la vida d’infància. Si tenim curiositat per saber com vam aprendre aquests comportaments, les respostes a la pregunta de Per què faig això?, donarà lloc a respostes compassives i tranquil·litzadores del estil de: allò ja va passar i es va acabar, vas sobreviure a una situació molt complicada, abans eres un nen i ara ets un adult lliure, pots aprendre coses noves, ara saps com funciona la vida i pots fer coses que abans eren impossibles,…
La ràbia i els atacs a un mateix no serveixen per canviar, perquè segurament s’assemblen massa a allò que ja vam viure i per tant ens mantenen encallats, repetint el mateix comportament una vegada i una altra també.
El camí del canvi ve, sens dubte, de donar-nos a nosaltres mateixos una atenció més amorosa de la que vam tenir.
