Totes les emocions passen pel cos, circulen virulentes i es dilueixen en cadascuna de les nostres cèl·lules. La majoria de vegades sentim, i després ens recuperem, és a dir que les emocions circulen i s’esvaeixen.
Però a vegades també passa que aquestes emocions queden encallades en algun òrgan corporal, simplement perquè intentem no sentir-nos malament quan algú ens ha ferit, o perquè no hem pogut dir el que pensàvem salvaguardant una relació, perquè pensem que hem d’aguantar sospitant que hem tingut la culpa del que ha passat, perquè pensem que si sentim massa emocions, aquestes ens sobrepassaran i no podrem fer vida normal, perquè pensem que se’ns veurà com una persona dèbil, perquè potser els altres no podran suportar el nostre malestar, perquè sentir massa ens podria posar en perill, perquè tenim creences com ara que hem de tirar endavant si o si, …
Quan les emocions sobrants es van quedant dipositades en algun òrgan, és un indicador que alguna cosa no he pogut fer o no he sabut fer amb l’excedent.
Però el que és clar és que ningú no agafa i carrega una gran xeringa amb emocions tòxiques, i se les injecta a si mateix per sentir-se malament. Per tant no podem ser culpables de les malalties o trastorns corporals que patim pel fet d’haver sentit emocions excessives i que aquestes no s’hagin diluït suficientment.
Llavors… Si no som culpables, vol dir que no hem de fer res quan tenim algun tipus de trastorns, que ens diuen que té un component emocional molt alt, insinuant-nos amb això que hem fet alguna cosa malament?
De cap manera, el que vol dir és que hem de deixar de culpabilitzar-nos i començar a fer-nos responsables, és a dir passar a l’acció: conèixer, entendre, i canviar.
No som culpables de ser éssers emocionals, però sí que en som responsables.
