Quan les relacions s’inicien amb molt desequilibri d’aportacions o amb diferències importants entre els seus integrants, es pot pensar que acabaran en conflicte, en dominació o en exigència.
A l’inici de la relació aquestes diferències es viuen gairebé com un regal, com si la persona trobada fos de tal generositat en el compartir, que sembla un miracle. Però no hi ha cap miracle, més aviat és un fet catastròfic caure en aquest parany.
Si un dels dos té molts diners i aporta molt més en l’economia de parella…Què espera a canvi? Si un dels dos és molt jove i aporta vitalitat i energia a la relació… Què espera a canvi? Quan algú aporta un nivell intel·lectual i cultural alt…Què espera a canvi? Quan algú aporta molts amics… Què espera a canvi?
Sembla que les respostes són senzilles, i malgrat tot causen molts malentesos.
El que aporta menys se sent en deute i es disposa emocionalment a complaure a l’altre, i el que aporta més sent que té el poder i estarà com a l’espera de ser gratificat. És senzill, amb el pas dels dies, si el que suposadament aporta menys no troba alguna aportació valuosa per la relació, el desequilibri s’anirà accentuant i la relació pot acabar en una relació de submissió/dominació.
