El pensament és un fet involuntari i espontani. No podem fer res per tancar la porta d’entrada d’informació continua. És com un nen curiós que no pot fer res més que estar sempre en acció. El problema és que moltes vegades el pensament s’accelera i entra en un cercle aparentment sense sortida, donant voltes excessives a temes que ja hem revisat mil vegades, temes que la majoria de vegades són desagradables, ens inspiren por a malalties o a ser abandonats, o inseguretats personals i culpabilitats.
Per aquest funcionament tan molest en el que el pensament té tendència a repetir-se, és pel qual creiem que no el podem controlar, que en som víctimes d’allò que ell decideixi, però aquesta és una idea força equivocada.
Si imaginem que el nostre pensament el porta una amiga o un amic nostre i ens el va retransmetent contínuament, oi que pensaríem automàticament en la millor manera d’aturar a aquesta persona per què no ens expliqués més rotllos? Doncs de la mateixa manera hem d’ACTUAR sobre el nostre pensament quan aquest és repetitiu. Li hem de dir PROU, PROU, i PROU totes les vegades que calgui, sense pietat, uns quants dies, que us asseguro que no en seran gaires i el pensament s’aturarà.
