Surts de l’aparcament i entres de ple a la gran ciutat. Mires el rellotge, i és clar, tens pressa. Pares just al perfil de la vorera davant un pas de vianants, atrafegat mirant les teves coses i al mateix temps i davant del mateix pas de vianants para algú en la seva moto i espera que alcis la vista i t’adonis que pots passar. T’està esperant i si això no és suficient, et fa un somriure i mou el cap en senyal d’estar encantat de veure’t creuar. Somrius.
No passa sovint, però passa i quan passa pots sentir-te benvingut en primera persona. Tant si ets el que creues com si ets el que espera, el gest et fa sentir molt bé en el mateix instant, somrius i et sents amb energia renovada una bona estona, i recordar-ho al llarg del dia i dies enllà et fa somriure i voler tornar.
Gràcies per deixar-me passar.
