A vegades oblidem quina relació tan summament íntima i directa hi ha entre el cos i la ment. Com, tot allò que el cos fa, ens fa sentir irremeiablement de determinada manera, en plena sintonia amb l’acció.
En teràpia tenim un exercici que en diem de “fes com si…” per poder practicar una habilitat que no tenim. L’exercici del “fes com si..” el que persegueix és justament activar aquesta delicada relació cos/ment a través de la pràctica corporal d’allò que creiem que som incapaços de fer.
Podríem provar què passa si durant tot un dia anem amb un somriure als llavis. I no dic pensar què passaria si ho féssim. Pensar és trampa. Dic, fer-ho.
Si arrisqueu i aneu tot un dia amb un somriure als llavis, què passarà a la vostra ment? De què s’omplirà? Quins pensaments hi haurà? Com estareu en acabar el dia?
Hi ha algun atrevit que vol “fer com si…” estès content, durant tot un dia?
