Si ens poguéssim desprendre per uns moments del que sabem i simplement notar el que sentim ens adonaríem amb molta facilitat de tot allò que ens fa bé i del que no.
Tots som víctimes del que sabem i de tot allò que ens van inoculant des dels mitjans. Ens diuen quins aliments ens van bé per la sang, quin és el millor esport, els productes estètics més revolucionaris, exercicis gimnàstics miraculosos, de si és molt millor la platja per l’al·lèrgia o si millor la muntanya pels pulmons, ens orienten sobre quines relacions mantenir i quines desterrar, si ser solidaris o millor mirar per un mateix.
La pregunta clau, no és si alguna cosa és bona o no, sinó que la pregunta és: A mi com em fa sentir? I no parlo del m’agrada/no m’agrada. No. Parlo d’anar una mica més a fons: sento un formigueig, sento que m’enfado, sento que tinc un nus a l’estómac, sento que em relaxa, sento que les mans em suen, sento que després estic uns dies trist, sento la boca seca, sento una pressió a les espatlles, sento que els peus se’m queden freds, sento que somric sense ni adonar-me, sento…
La informació que ve del cos no està sotmesa a coneixements científics, ni a modes, ni a altres influències. La informació que ve del cos sempre és certa i sense engany.
