Vivim amb l’aspecte afectiu de les persones i no amb les seves carreres, els seus cotxes, la seva pobresa o el seu intel·lecte. Sinó, com s’explica que algú que domina tres llengües no et parli, o que algú que té alguns cotxes al garatge no et convidi a passejar, o que algú que viu atrafegat et pregunti què pot fer per tu, o que algú que guanya poc et convidi a esmorzar?
Vivim amb les persones que es comporten d’una determinada manera i amb una determinada actitud, al marge del que tenen, del que saben o de les habilitats que practiquen.
I els altres viuen també amb la nostra part afectiva, al marge de si tenim poc o molt o de si sabem més o menys.
L’afecte és el que ens connecta.
