Núria Faig. Fineart 2018
Els gestos, aquells moviments gairebé insignificants que, malgrat ser-ho, ho diuen tot de nosaltres. Diuen qui som i sobretot diuen què sentim. I si estem suficientment atents i els seguim conscientment, també sabrem què intentem no sentir.
Els gestos són en moltes ocasions escuts protectors, cuirasses que fan que algunes emocions no se’ns clavin a l’ànima.
Si quan davant una persona agressiva abaixem el cap, el millor que podem fer és deixar de dir-nos que tenim por o que som covards. És molt millor que intentem seguir mil·límetre a mil·límetre aquest recorregut del nostre moviment i sabrem com i quan el vam aprendre a fer. Com i de què vam aprendre a protegir-nos.
Tots fem gestos, alguns com aquest d’abaixar el cap davant l’agressivitat, molt universals, però n’hi ha d’altres molt més subtils i molt més personals.
Entrem amb atenció dins els nostres gestos, perquè hi ha un munt de coses a descobrir i a transformar.
