Quan surto de casa m’adono que m’he deixat el telèfon i penso ràpidament com fer per recuperar-lo. Sento una clara sensació de desassossec per les trucades que no podré rebre i finalment decideixo anar més malament de temps però tornar a buscar-lo. Tot just quan el recupero em truquen i em sorprenc de veure un número desconegut, però que d’alguna manera em sona familiar, és una cosina meva que em convida a la seva boda. Quina il·lusió!!! Una il·lusió que em dura poc, quan m’adono de la coincidència de dates amb un viatge de feina que tinc programat. Sort que després d’un partit amb els amics he trobat una solució.
Aquest relat només té per objectiu veure, com de forma fluida i gairebé imperceptible, passem d’un estat d’ànim a un altre moltíssimes vegades al llarg del dia, sigui per circumstàncies externes o per pensaments interns. Aquesta facilitat de pas és normal i saludable. És el que hauria de ser si la nostra ment no està ocupada en excés per un estat d’ànim que ho controla tot.
Un exemple sobre el mateix relat, en el que un estat d’ànim ha passat a controlar-ho tot i està actuant rígidament, seria alguna cosa així com que degut al neguit de deixar-me el telèfon i malgrat ho pugues resoldre i tot seguit em passessin coses agradables, seguís atabalada i nerviosa tot el dia. Escoltés la notícia de la boda de forma crispada, oblidant-me que ho havia estat esperant de feia temps, i per rematar en veure la coincidència de dates muntés en còlera i molt airada anul·lés el partit i donant un cop de porta, em posés a cridar desesperadament.
Un estat d’ànim preocupat o nerviós hauria pres el control.
Et passa, que tens un estat d’ànim freqüent en el qual s’intercalen d’altres més passatgers? Pots reconèixer molts estats d’ànim al llarg del dia que es van succeint fluidament? Quan estàs enfadat et dura tot el dia? Si estàs molt content, acabes comprometent-te a coses impossibles? Si et fan una mala passada conduint, no en tens prou amb dir algun disbarat, que et veus impulsat a perseguir l’infractor?
