Sembla fàcil pensar que si ens elogien, estarem contents i serem capaços d’apreciar el que ens han dit alhora que sentirem orgull per nosaltres mateixos, però no és necessàriament així.
Hi ha un nombre considerable de persones que quan reben un elogi no només no el poden apreciar, sinó que a més a més senten vergonya, o senten que no ho mereixen o inclús poden pensar que el que els hi han dit és falç o una apreciació estranya, com alguna cosa que no haurien pensat mai d’ells mateixos.
Aquest fet és un indici de baixa autoestima. Quan a la infància no s’elogia suficientment i adequadament a un nen o inclús se’l critica amb freqüència, amb severitat o injustament, o es viu en un ambient on quan es parla d’altres persones sempre és en sentit negatiu, els nens no fan un aprenentatge correcte de qui són i de quines són les seves qualitats. Aprenen a valorar-se i a valorar a les altres persones a través dels aspectes negatius.
Quan aquest nen es fa adult pot viure pensant que és una persona que no val gaire i estranyar-se molt quan algú li diu paraules afectuoses.
Si quan t’elogien et trobes automàticament responent coses com: “no n’hi ha per tant”, “no t’ho creguis”, “no t’hi has fixat bé”, “simplement he estat de sort”, “si em coneguessis bé, no ho diries”, … o moltes altres disculpes possibles, prova a escoltar el que et diuen, respirar fondo i només respondre: “ gràcies” juntament amb un somriure. Donar temps per escoltar l’elogi i perquè es calmi la inquietud, facilita anar creant de mica en mica una percepció d’un mateix molt més adequada a qui és un en realitat.
