Galeria

ESTRÈS POSTRAUMÀTIC

Quan una situació ens fa viure una por extrema, témer per la nostra vida o per la de persones estimades, o ens fa sentir que perdem el control, queda gravada en la nostra xarxa neuronal de forma disfuncional. Què vol dir això de disfuncional? Doncs que queda com apartada de la resta de records que formen part de la memòria biogràfica i la persona ho sent com una situació que està aturada en temps present, no pot ser explicat amb neutralitat emocional com una situació que ja va passar, no dóna lloc a aprenentatges que servirien per què en altres ocasions es pogués fer una actuació millor. Tot el record de la situació temuda o alguns detalls, com poden ser imatges, sorolls, moviments, olors, estan activades, com electritzades i  provoquen  sensacions corporals i pensaments estranys que no es poden controlar. La persona víctima d’aquesta situació no pot evitar, ni anticipar que en el seu interior es produeixi una turmenta emocional.

Quines són les situacions que poden generar  aquesta turmenta emocional?: Accidents de tràfic, agressions, robatoris, abusos, negligència parental, abandó, morts, pèrdues econòmiques, terratrèmols, accidents naturals…

Com es genera tota la memòria traumàtica després d’haver viscut una escena com aquestes? Apareixen pensaments del tipus: El món ja no és un lloc segur, ja no puc confiar en les persones, no sóc capaç d’afrontar això… També a nivell mental hi hauran experiències en forma d’imatges o de sons que faran  reviure la situació que va passar fins el punt que semblarà que allò està passant ara mateix, altre cop, augmentant l’aparició i consolidació dels pensaments anteriors. I finalment una sensació d’embotiment cerebral, on les emocions sentides són confuses, atordiment i incertesa.

A nivell corporal es començaran a produir tot un seguit de símptomes ansiosos, taquicàrdia, suors, tremolors i també apatia, molt poques ganes de fer coses i poc plaer per les coses que abans agradaven.

A mesura que aquests símptomes es van repetint van reforçant els pensaments d’inseguretat convertint-los en creences i van fent que la persona emprengui accions concretes per sentir-se millor. L’acció més repetida serà la d’evitar les situacions semblades a la situació origen, és a dir no tornar al lloc on va passar, no vestir igual que es vestia aquell dia, no tornar a fer el mateix, no parlar amb la gent que hi era, mantenir-ho en secret…

Tots aquests símptomes desagradables es produeixen de forma immediata a la situació crítica, amb diferent intensitat però en tots els casos, i segons la seva evolució, donaran lloc a un trastorn per Estrès Agut si dura aproximadament un mes i progressivament van desapareixent, o a un Trastorn per Estrès Postraumàtic (TEP)  si persisteixen més enllà d’un mes. L’Estrès Postraumàtic pot perdurar tota la vida i anar empitjorant, o pot aparèixer sobtadament desprès dels anys quan la persona ha pogut inclús oblidar els fets.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.