Es parla molt que la felicitat no és un estat permanent, sinó que és el recull d’ un conjunt de moments en què ens sentim feliços, el que ens fa dir que en som.
Segurament en això ja estem d’acord, però quan veus persones que per depressió, per melancolia, per baix estat d’ànim o per ser pessimistes, no poden sentir felicitat mai, et preguntes si no pot ser que la felicitat sigui un estat més puntual i fugisser del que pensem i que per tant cal estar atents i agafar-lo al vol.
Com s’agafa al vol un moment de felicitat? Reflexionant i fent una valoració del que sentim quan portem a terme activitats agradables. Fer activitats que ens fan sentir bé i desprès pensar sobre elles, és el que permet que l’estat de felicitat perduri en la nostra consciència interna, formi part del repertori d’estats d’ànim coneguts i no s’esfumi com si no haguéssim experimentat mai felicitat.
La felicitat s’experimenta corporalment com un estat físic i anímic, però si no hi ha la reflexió posterior, és possible que ens passi desapercebut.
