Clara Coria és de les poques persones que parlen de feminisme sense parlar de masclisme. Fuig del fet que ser feminista sigui criticar de continu a tots els homes del planeta, i m’agrada. M’agrada molt perquè ser feminista és fer un clam a favor de la feminitat, dels nostres drets, del nostre valor, i no crec que per defensar-ho sigui necessari carregar-se als homes que ens acompanyen a la vida.
Diu que tots hem estat educats en un patriarcat i per tant se’ns ha educat per pensar que qui mana i està al capdamunt de l’estructura jeràrquica, i per tant, a qui s’ha d’obeir, és a un home.
No podem oblidar que no només nosaltres les dones ho vivim des de petites, també ells des de petits han estat obligats a ocupar aquest lloc destacat, un lloc no exempt d’obligacions i de responsabilitats.
I el més interessant de tot el que diu és que només des de la realitat individual i del cada dia podrem arribar al canvi. Canviarem la societat quan nosaltres mateixes ens obliguem a replantejar-nos algunes conductes que creiem que són instintives, perquè som dones o perquè som més sensibles o perquè som més maternals, o perquè som més dolces, o perquè som més…
Fent conscienciació i reavaluació personal d’aquestes conductes i posteriorment un diàleg sincer i valent amb la nostra parella és com arribarem al canvi.
Pensem-ho!!!