Sí que és veritat que la majoria de vegades el que sentim és el senyal més fiable del què fer cas per prendre decisions, però en algunes ocasions també pot ser el més perillós.
Si ets dels que comptes tot al mil·límetre, si tot el temps calcules com assegurar el futur, si ets el millor valorant riscos, si saps com ha d’anar tot, si segueixes els manuals fil per randa, si no proves mai res que no estigui demostrat, si no somrius perquè causa arrugues, si no plores perquè no està bé, si ets el més serio de la festa, en definitiva, si intentes controlar-ho tot, llavors has de fer unes pràctiques. Quines? Para un moment i escolta’t. Sí, escolta’t a tu mateix, fes un esforç per saber què passa dins teu, què et fa sentir bé i què et fa sentir malament, què ha fet que els teus músculs es moguin per fer un somriure o què fa que se’t geli la sang… Després ja pots fer el que creguis.
Però, si ets dels que saltes d’alegria perquè fa sol, si crides esbojarradament perquè demà vas a la platja, si plores desconsoladament perquè algú ha matat una mosca, si t’irrites fins a embogir perquè l’ascensor no funciona, si llences a les escombraries les instruccions d’ús perquè t’avorreixen, si balles en un enterrament, si et gastes el sou en loteria perquè tens una intuïció,.. en definitiva, si sempre et deixes portar, llavors també has de fer unes pràctiques. Quines? Recorda què li funciona a la majoria de persones o en la majoria d’ocasions, fes memòria del que t’han dit, pensa en les conseqüències, intenta imaginar el futur, consulta als teus amics o a persones de confiança, informa’t… Després ja pots fer el que creguis.
Si el que sentim està a baixa intensitat, no serà un bon senyal per prendre decisions, però si el que sentim està molt intensificat tampoc. Per decidir des del “què sentim” necessitem un bon senyal.
