Els teus fills no poden ser els teus confidents.
Quan tu necessites un confident és perquè estàs passant-ho malament i necessites el suport d’algú altre, o tens un secret i necessites treure’t la culpabilitat del damunt, o estàs fent coses que consideres incorrectes i necessites algú que et comprengui o estàs sent víctima d’un maltracta intolerable i necessites a algú que et consoli.
Davant d’aquests i d’altres neguits, és normal necessitar un confident, doncs resulta molt penós suportar situacions dures en solitud, però les úniques persones que et poden ajudar són els adults, els amics i els professionals. Aquests tenen experiència i coneixements per entendre, i suficient distància emocional per sostenir el teu dolor.
Els teus fills no només no tenen ni experiència ni coneixements, sinó que no tenen cap distància emocional, ben al contrari, generalment estan molt i molt implicats en la situació i aquesta informació que els arriba en forma de confidència, fa que en l’intent d’ajudar sense tenir eines, es posicionin en favor d’un o d’un altre, quedant al mig de conflictes molt greus per a ells, sentint indefensió perquè no poden negar-se a rebre la informació, tenen por a dir el que pensen, ràbia per no poder-te defensar, sensació de traïció de cara al que no el fa partícip del problema, i quedaran enredats en dilemes intel·lectuals que encara no poden entendre i molt menys resoldre.
Si per tu és molt difícil la situació en la qual et trobes…..para un moment abans de fer cap confidència i pensa, quan més difícil pot ser per un nen?
