Les persones guapes es fixen en persones guapes i les intel·ligents en intel·ligents i les simpàtiques en les simpàtiques, si més no això és el que passa en el primer moment de conèixer a algú, quan l’aparença és el primer que ens arriba i ens guia per aproximar-nos a l’altre amb millor predisposició.
Però que fem amb el caràcter i amb la personalitat? És el mateix una persona intel·ligent simpàtica que una intel·ligent antipàtica, és el mateix una persona guapa molt rígida i obsessiva que una guapa flexible i tolerant, és igual una persona molt culte extravertida que una molt culte introvertida,…?
Les característiques externes són fàcils de veure i a vegades pensem que són les que ens fan triar a una persona, però no és fins que entrem en relació que les característiques internes es comencen a veure i prenen tota la importància, potenciant la virtut o el defecte d’allò que ens ha atret a primera vista. És llavors que ja podem decidir si la nostra relació amb aquella persona anirà més enllà.
El caràcter i la personalitat són els que donen vida a l’aparença.
