Posposar fer els deures, o un treball desagradable o una trucada difícil, el resum de comptes o la preparació d’una reunió de treball, sembla que ens allibera del malestar que genera fer la tasca. Uff!! És que és tan desagradable!!! Millor ho faig després.
Què passa quan posposem? Realment ens alliberem del malestar? No. Simplement canviem un tipus de malestar per un altre.
Quan posposem no estem feliços i despreocupats. En realitat posposar genera estrès. Si estem suficientment atents ens adonem que malgrat sembli que ens hem oblidat de tot, hi ha una part de nosaltres que recorda perfectament el que hem de fer, i ens fa sentir malament, inquiets, ens culpa, i ens va punxant amb pensaments de: ets un gandul, no hi seràs a temps, trauràs males notes, t’acomiadaran,… I quan ja ens sentim prou malament no sempre emprenem la tasca que hauríem de fer i que realment ens portaria a sentir-nos bé, sinó que tossudament seguim posposant. Ah! Això sí, ens posem a calmar aquest malestar i llavors, endrecem el garatge perquè és clar, tot estava molt desendreçat, truquem a una amiga que fa molt temps que ho havíem d’haver fet, sortim a treure el gos que porta tot el dia a casa, … i a vegades podem inclús fer coses molt pitjors per calmar el mal estar d’estar posposant: mengem i mengem perquè no es pot treballar amb la panxa buida, bevem perquè necessitem relaxar-nos abans de començar, o prenem altres substàncies que ens aclariran la ment… En fi, excuses, i algunes d’elles molt pernicioses que generaran un immens i perillós cercle viciós.
Algunes de les senzilles accions que realment poden trencar aquests cercles viciosos d’autoengany, que ens generen molt estrès i en els pitjors dels casos ens poden fer entrar en el món de les addiccions, serien: dividir la tasca a fer i fer una primera part del que sigui, per petita que sigui. No cal plantejar-se fer tot el treball d’una vegada, potser només posar el títol, anotar els punts claus de la reunió, aixecar-se i agafar un paper i un llapis, obrir l’ordinador i preparar el Word,…
Si tenim la valentia de començar i estem atents al que sentim, ens adonarem que amb aquestes petites accions recuperem una mica de la il·lusió i la motivació que potser, sorpresivament, ens serviran per continuar la tasca.
