Hum!!! Quina olor que fas!!! Ens ho diuen quan ens perceben gustosament, potser perquè portem un perfum agradable o potser perquè ens oloren a net i fresc. També és una exclamació que fem als altres quan les sensacions olfactives se’ns revelen curioses o exòtiques. O inclús la fem sobre les coses, com la crema de mans que m’estava posant fa un moment amb un aroma tan intens a llimona que gairebé em permetia veure una pell groga i porosa, plena de foradets, al mateix temps que em feia salivar.
La proposta que us faig és la d’utilitzar aquesta exclamació, per crear una associació d’estímuls dirigits a augmentar la nostra autoestima.
Què us semblaria si l’exclamació la convertíssim en un: Hum!! I quina olor que faig!!!?
Doncs el següent pas és aprofitar una tasca que al cervell li encanta fer, que és associar dos o més estímuls i després només recordant-ne un viatjar ràpidament i automàticament cap a la seva parella associada.
Agafa una crema corporal o de mans o de després de l’afaitat, que faci una olor molt i molt agradable, tant que la mateixa olor et transporti a un record o una situació plaent, te la poses a les mans, a la cara, o al cos, prenent-te uns segons de plena consciència per pensar l’exclamació: Hum!! I quina bona olor que faig!!!, i estant amb plena atenció a la pròpia olor i a la sensació que et fa reviure.
Fes-ho cada dia i l’associació d’olor i record plaent, mentre notes el tacte de la teva pell i et dius l’exclamació, juntament amb una respiració profunda i conscient, aniran fent camí perquè cada dia t’agradis una mica més. Prova-ho!!!
