Veien el documental Els records glaçats de la oceanògrafa Josefina Castellvi em sorprén gratament que una científica vocacional parli tant emotivament de la seva admiració pels pingüins. Diu d’ells que els admira perquè són animals que comparteixen totes les tasques en comunitat sense diferenciació sexual, formen parelles estables i juguen, juguen molt. Les tres característiques fan pensar en una organització social on pot ser fàcil viure.
Perquè en la nostra societat jugar sempre va associat a infància? Perquè escoltem o diem amb freqüència: deixa de jugar que ja ets gran? Jugar ens fa ser poc seriosos?
El joc permet desafiar-nos a nosaltres mateixos i saber molt més de qui som i què podem fer. Posar en pràctica noves accions sense tenir por, perquè son situacions imaginades, o inclús tenint por perquè ens deixa atrevir-nos a anar més enllà del que és quotidià.
Les normes dels jocs permeten aprendre a controlar la impulsivitat, a autoregular-la. Afavoreixen l’activitat reflexiva i s’aprèn a perdre. Aprenem a relacionar-nos i a treballar en equip, o a ser autònoms i superar-nos. Tolerància, perseverança,concentració, són alguns dels molts aprenentatges possibles a través del joc.
Per mitjà del joc també practiquem la conducta social no violenta, establin vincles amb els altres. Ens relacionem distesament, ens cuidem i cuidem als altres físicament, manifestem amor i atenció, riem i practiquem el bon humor.
El joc també és una activitat amb una representació biològica, és a dir, que no només ens permet el canvi comportamental sinó que també afavoreix el canvi a nivell cerebral. Quan juguem es produeix una major secreció a nivell cerebral de substàncies com endorfines, dopamina i serotonina. Aquestes substàncies estan totes elles relacionades directament amb el plaer, la felicitat , l’eufòria i la creativitat i són necessàries per trobar sentit a la vida alhora que consolidem els vincles socials creats.
Jugar és una activitat de l’aquí i ara, estem concentrats en el que passa i la nostra energia es dirigeix a l’acció que estem realitzant, a resoldre el repte que ens presenta el joc . Ens oblidem dels problemes i el cos s’allibera de tensions.
Així doncs, no hauríem d’intentar jugar una mica més, tot i ser adults seriosos i responsables?
