Heu sentit a parlar d’aquest joc de la balena blava? Aquest joc que cada dia proposa als seus jugadors que s’atreveixin a fer-se ferides, fins a arribar al suïcidi?
Sí, sembla increïble però és real. I sabeu què m’espanta? No és el fet que aquest joc hagi fet que joves feliços arribin fins al final i acabin amb tot, no. Cap jove que està bé, emocionalment parlant, accediria a fer això.
El que m’espanta és que hi ha molts joves que volen suïcidar-se, molts més dels que pensem; i m’espanta que aquest joc els pugui servir com la guia o el manual modern de com fer-ho; i m’espanta que tots ens preocupem per eliminar la possibilitat de jugar i no ens fixem en qui pot estar interessat a morir; i m’espanta que sigui tan senzill posar fi a la vida d’algú; i m’espanta veure que en realitat el joc està creat perquè els joves interessats ja existeixen i algú que ho ha vist, els hi està ensenyant la manera de com fer-ho; i m’espanta que en el fons aquests joves que volen morir, en realitat el que volen és pertànyer a un grup, el paradoxal és que s’han apuntat a un grup tan letal que els conduirà a la mort; i m’espanta que…
