La bondat no està de moda. Llegia en un diari aquests dies a un director cinematogràfic que deia que ser bondadós es confon amb ingenuïtat i que ser bondadós avui dia constitueix casi un acte de heroïcitat.
En el treball terapèutic moltes vegades necessitem contactar amb una part de nosaltres que en diem l’essència o el jo verdader que és bàsicament bondadós, és el nostre jo més espiritual i aquest sempre és bondat ,curiositat i compassió per un mateix i pels altres. Considerem que la bondat és inherent a l’ésser humà, de tots, també d’aquells que diríem que tenen comportaments del tot incorrectes i censurables.
Si la bondat no està de moda potser és perquè la societat actual és una societat força hostil, molt exigent, poc acollidora, molt individualista i això fa que els éssers humans visquem com en estat de vigilància, d’alerta pel que ens pot passar, pel que ens poden fer,i per lo sols que estem o que quedarem.
La bondat està cada dia més amagada, menys utilitzada, menys exhibida, i menys regalada. Tenim una sensació clara i continuada d’haver-nos de protegir dels perills, no podem posar-nos malalts perquè podríem perdre la feina, no podem caure malament a algú perquè ens pot arruïnar la vida, no podem ajudar a algú perquè ens podria prendre el pèl, no podem dir no perquè ens podrien agredir, no podem confiar en ningú perquè segur que ens trairà…
Tot i això la bondat segueix existint i ens hem de mantenir tan en contacte amb ella com puguem, si volem revertir els efectes de la nostra societat moderna i insensible que hem construït.
Posem la bondat de moda?
