Fa uns dies em vaig quedar amb un diàleg entre dos personatges d’una pel·lícula, on un d’ells li pregunta a l’altre: Què és per tu la vida matrimonial? I l’altre li respon: La vida matrimonial és com estar en una subhasta on no saps mai si la teva és la millor oferta.
Pel context de la pel·lícula feia pensar que el personatge que respon viu la seva relació en una constant incertesa i inseguretat, com si en qualsevol moment ell pogués ser guanyat per un altra persona més interessant, una persona que pot ser una millor oferta. De fet hi ha persones que viuen així les seves relacions, patint per si no són suficient i això els porta a intentar un sistema de control ferri des del que poder vigilar qualsevol senyal sospitosa.
Però jo penso que aquest comentari també podria ser vist des d’un altre angle i si creus que la vida de parella pot ser com una subhasta el millor que pots fer és buscar creativament ser tu el que tens sempre la millor oferta, generant així una relació dinàmica, que no s’estanqui i entri excessivament en rutina.
