La sexualitat és un llenguatge, una forma íntima de comunicar-se, la més personal i singular. I malgrat és fàcil coincidir en considerar que una carícia, un petó, una mossegadeta o una paraula grollera són senyals de desig, cadascú es relaciona sexualment d’una forma particular.
El fet que sigui el cos el mitjà a través del qual parlem aquest llenguatge és el que el converteix en quelcom extremadament subjectiu. Cada cos té una vida, una història i un funcionament habitual, i qualsevol carícia, paraula, gest, olor o sabor, en moments reservats a la passió i a les emocions pot tenir el poder de generar una explosió de plaer, estels fugaços i focs d’artifici, o per contra, pot posar-nos al mig d’un desagradable diàleg intern entre què volem, què rebem, què sabem, què pensem, què hem de fer… Ja sabeu que aquest no és un bon moment per diàlegs.
Si estem dialogant internament en un moment d’intimitat segurament l’erotisme i la passió s’esfumaran.
Quan el moment es presenta apassionat, és millor deixar el diàleg i llançar-se al plaer.
