Les emocions tenen una duració natural. Arriben, les sentim i s’esvaeixen. Aquest procés dura un temps més o menys llarg, però sempre és un temps limitat, sempre acaben.
De la mateixa manera que quan veiem una posta de sol que ens meravella no podem, ni que ho desitgem intensament, mantenir aquest estat intern tot el temps que voldríem, el mateix passa amb les emocions que ens generen malestar, que encara que sembli increïble, aquestes també s’esvaeixen.
Segurament en aquests moments estareu pensant que, si més no, les emocions desagradables duren més que les agradables, però les emocions en sí no duren més perquè són “negatives”. Les emocions que ens fan sentir malament semblen durar més perquè com no ens agraden iniciem immediatament una lluita contra elles, que fa que encara les sentim més i més estona. Ens dediquem a pensar que no ho podrem suportar o que morirem si no s’acaba, rebusquem i rebusquem en el record que ens ha fet sentir malament o en la persona que ho ha provocat, i anem aprenent a anticipar i a posar-nos en alerta a la més mínima senyal, la qual cosa farà que l’emoció s’intensifiqui.
Us proposo un exercici per viure les emocions desagradables sense allargar-les ni intensificar-les:
Seiem, respirem profundament i ens repetim, interiorment o en veu alta, el nom de l’emoció que estem sentint. Si fem això de forma calmada i amb curiositat, mentres anem dient el nom de l’emoció, ens adonarem de quines són les parts del cos que suporten l’emoció mencionada, quins músculs s’han tensat o quins s’han relaxat, o notarem en quin ordre es van sentint emocionats, fins que ens anadonarem que l’emoció ja no hi és. De forma natural l’emoció s’esvaeix.
