Les neurones són cèl·lules nervioses que es connecten entre elles formant una gran xarxa. Una xarxa que podem imaginar com una immensa extensió de puntets i filaments entrelligats entre ells, a través dels quals passa l’energia que permet que la informació arribi a totes les cèl·lules que estan implicades en un fet.
La informació que es passen d’una a l’altre és sobre tot allò que ens passa o que fem: saber si estem desperts o dormint, la regulació de la temperatura corporal, l’acció que podem estar fent, una sensació, alguna cosa que ens emociona, si ens sentim molestos o alegres, recordem experiències passades o en preveiem de futures, posem en marxa la musculatura per fer front a alguna circumstància adversa o per fer esport, decidim una estratègia o pensem un pla… Les neurones estan tot el temps en comunicació, no les podem parar.
La constant activació i desactivació per tal de transmetre’s informació unes a les altres va constituint grups de neurones que s’activen alhora davant d’un mateix estímul i que a mesura que es repeteix va consolidant-se com un patró d’activació fixa. Per exemple si veiem un quadre que ens agrada molt s’activaran les neurones referides a percebre estímuls visuals, les que tenen a veure amb les emocions positives, potser també les que ens permeten recordar altres obres pictòriques, les que ens informen d’altres llocs on hem vist abans aquesta pintura, les que tenen a veure amb la planificació per seguir explorant el pintor protagonista, les motores per seguir caminant per les sales, o les que tenen a veure amb l’empatia si anem acompanyats i esperem veure què senten els altres. Aquesta és només una possible combinació entre les moltes que es podrien produir, i serà particular de cadascú de nosaltres i de cada circumstància.
Els grups de neurones que s’activen juntes cada cop que ho fan reforcen els seus lligams de manera que cada cop serà més probable que si una d’elles s’activa, ho facin les altres al mateix moment. Si tornem a agafar l’exemple anterior el que passaria és que cada cop que ens trobem davant de la mateixa obra és fàcil que se’ns activi el mateix grup neuronal, però també és probable que el mateix grup s’activi si veiem una obra que ens agrada encara que d’un pintor diferent, o si veiem el nom del pintor escrit en algun llibre, o si algú anomena el museu on vam veure la pintura, o si estem acompanyats de les mateixes persones amb qui vam compartir l’experiència, és a dir, que podríem activar tot el grup estimulant qualsevol de les seves neurones.
Aquest mecanisme és molt ecològic pels humans, ja que ens permet tenir memòria i reaccions ràpides davant la infinitat d’estímuls que ens arriben, però té un inconvenient i és que ens porta a anticipar i per tant a esperar i a actuar sempre de la mateixa manera. D’alguna manera aquest mecanisme de constitució de grups neuronals que per repetició es reforcen cada cop més, ens resta llibertat, perquè el nostre cervell pot predir des de les nostres experiències passades el que passarà a continuació gairebé sense el nostre permís.
