“T’odio”, “no et puc suportar”, “només voldria que desapareguessis”,” jo no sóc així”, … Aquestes són algunes de les queixes internes que escoltem en la nostra ment, o que sentim en el nostre cos i que van adreçades a aspectes de nosaltres mateixos. Pensaments que tenim envers alguna forma d’actuar pròpia, o una reacció emocional excessiva, o de la nostra aparença corporal, per dir que no ens agrada gens. És evident, per la virulència d’aquestes expressions, que en alguns aspectes no ens agradem gens i també queda clar que no ho podem modificar per més que ho hem intentat.
Si estem immersos en aquestes crítiques és que hi ha una part de nosaltres que la considerem inadequada, com si no encaixés amb el concepte que tenim de nosaltres mateixos, una part que ens avergonyeix, i que a més actua al seu aire, sense el nostre permís. En psicoteràpia en diem parts internes, o estats emocionals.
I quines poden ser aquestes parts internes que odiem? Doncs la que s’emborratxa, la que menja desmesuradament, la malcarada, la violenta, la tímida, la submisa,… poden ser moltes i molt singulars.
Des de la teràpia EMDR tenim la teoria que aquestes parts o formes d’actuar, que és el que són, formes d’actuar, van néixer en un moment que la vida era perillosa o ens sentíem atrapats i sense possibilitat d’escapar, i aquestes conductes són les que ens van ajudar a sobreviure, a suportar situacions incomprensibles o injustes, com per exemple: Beure per no fer-se conscient de l’odi que se sent envers un pare maltractador, menjar per consolar-se de la solitud, mostrar submissió per no encendre més conflictes, violentar-se per posar límits a algú que no els té, … Són una defensa o protecció per poder sobreviure, que es manté en l’edat adulta. El problema que generen aquestes parts a l’edat adulta és que com ja no fan falta, perquè les condicions ara ja no són perilloses, o perquè ara ja som adults i sabem i podem fer coses diferents, les voldríem eliminar. Però, per sorpresa nostra, seguim actuant de la mateixa manera que en el passat, una i una altra vegada, com si res no hagués canviat.
Aquesta situació es pot canviar des de la teràpia EMDR, des de la comprensió de com funciona el nostre món intern, des de la compassió cap a nosaltres mateixos i des de l’amor per aquestes parts, que amb aquestes conductes, van fer quelcom molt i molt important perquè poguéssim sobreviure en situacions molt adverses. Ara que som adults no podem oblidar que érem nens quan ens van ajudar.
