Crec recordar que ja ho he dit en algun altre escrit, que a vegades compro llibres per la seva portada. M’agrada pensar que sóc jo qui els trio per la fotografia o per les paraules, com si actués captivada per allò de “la primera imatge és la que compte”. Però després quan els llegeixo penso que potser no sóc tan jo que els he triat, com ells que des de la taula de la llibreria ja estiren els braços perquè els agafi. Llavors penso que he estat de sort d’haver sigut escollida.
L’últim llibre amb el que m’ha passat això és amb el de Les tres pasiones de Elif Shafak. Un llibre que m’ha portat a Turquia, a la cultura patriarcal, a la religió, a l’amor i a Bertran Rusell.
A Bertran Rusell no el coneixia, només sabia el seu nom i la seva professió, la filosofia. En el llibre, el seu nom, només es menciona un cop, però saps que el llibre és ple de les tres passions de les que ell parlava al descriure la importància de la seva vida: l’amor, el coneixement i la compassió.
Aquest és l’efecte expansiu que a vegades sento que provoquen alguns llibres: Un llibre t’atrapa amb lligams invisibles des del taulell i un cop comences a llegir, t’adones que aquests lligams tenen una energia pròpia que t’impulsa cap a altres llibres, llocs, persones, i idees, que necessitaràs que formin part de la mateixa xarxa, fins a sentir que aquesta esta completa, si és que això és possible.
I quan acabo d’escriure això, m’adono que aquesta seria una bona descripció del que és la passió, la passió pels llibres, però també la passió per les persones, o per l’amor o pel coneixement.
