Fa uns dies escoltava un actor quan deia que el lloc segur és aquell en el que t’espera una persona que malgrat conèixer els teus defectes no te’ls retreu, i ho deia en una entrevista parlant de la seva vida de parella. Em va semblar una definició bonica per expressar com sempre necessites un lloc on ser tu mateix sense màscares ni disfresses i on un altre et pot veure i mantenir-se tranquil al teu costat. La importància de que hi hagi un altre que et retorna la confiança en tu mateix i et transmet que li agrades. Sense aquest altre que et fa de mirall no es pot tenir aquesta experiència de saber-se i sentir-se estimat tal com un és.
És una definició que m’agrada perquè anar a teràpia també és anar a buscar un lloc segur. La relació terapèutica gaudeix d’aquest requisit que consisteix en ser un espai on entendre allò que semblaria un defecte, per buscar tot seguit la raó de la seva existència. Apreciar com en un moment de la nostra vida aquest defecte, aquesta conducta, aquesta forma de respondra que valorem com negativa per més imperdonable que ens sembli, segur que ha estat quelcom necessari per adaptar-nos a la situació en la que ens trobàvem. La situació terapèutica és un lloc segur on aprendre que un defecte no ens defineix, és només una petita part de la nostra manera de ser.
La relació de parella i la relació terapèutica no són les úniques que ens permeten tenir aquesta vivència. Al llarg de la vida coneixem persones que sentim que representen per nosaltres aquest lloc segur i cal fixar-s’hi i a més a més de cultivar la relació cal també recordar-la. Reviure-la ens fa recuperar la tranquil.litat i l’acceptació personal.
Només els llocs segurs permeten confiar-se, llocs on ser entesos, llocs on ser respectats.
