Cada any escolto més persones que diuen que les festes de Nadal ja no els agraden, que les troben pesades i opressives, plenes de compromisos superficials, de regals innecessaris, d’obligacions per ser cordials, de desitjos no sentits, d’allaus de missatges “copiar-pegar”, d’amics invisibles que la resta de l’any també són invisibles…
I personalment cada vegada em costa més argumentar en favor d’aquestes festes perquè, de fet, tot el que diuen és absolutament cert i ho comparteixo. Sembla que tot el que hem anat inventant per fer d’aquests dies una gran festa ara ens ve en contra. Què passa si trobo absurd tenir un amic invisible? Què passa si no vull vestir de vermell per dins i de lluentons per fora? Que passa si no vull estar assegut quatre hores després d’un excessiu dinar?…
Es pot canviar tot el que no m’agrada? Segurament no del tot, però si em fixo en allò que m’agrada d’aquestes festes i li dono més rellevància, ho cuido i em prenc el temps per gaudir-ho, puc aconseguir tenir unes festes més equilibrades i en sintonia amb el que sóc.
A mi m’agraden les llums de Nadal, les que adornen les ciutats i ens obliguen a una nova mirada, a mirar amunt i veure detalls que ens havien passat per alt, les que inspiren llargues passejades sense cap altre objectiu que el d’assaborir la seva energia. M’agrada la llum de les espelmes, la que dóna un aire misteriós i a vegades melangiós a la penombra, el parpelleig que invita a la reflexió, a la calma, a la conversa d’intimitat, als nous i sincers propòsits…
Busca el que t’agrada i gaudeix-ne, perquè a vegades és així de senzill.
