Si quan em parles, jo no et dic res però faig un gest amb la mà alçant-la ràpidament com expulsant-me alguna cosa del damunt, també estic parlant amb tu. Et dic: “a mi que m’importa” o “no em molestis amb ximpleries” o…
Si quan expliques les teves inquietuds i jo mentre escolto faig Buff.., t’estic dient: “Que pesat/da ets” o “No et puc suportar més” o “vés a empipar a un altre” o …
Si quan estem amb amics i mentre tu parles jo vaig fent un lleuger gest amb el cap com dient no i mig tenco els ulls al mateix temps, el que dic als altres és: “no li feu cas, no sap el que diu” o “quantes ximpleries diu” o…
Si quan em dius coses que no m’agraden et miro fixament amb els ulls immòbils i ben oberts acostant molt la meva cara a la teva, t’estic dient: “o calles o no sé què et faré” o “m’estic contenint per no pegar-te” …
Ah!!! Això si, sempre que em preguntin: Què dic jo quan tu em parles i t’acabes enfadant amb mi? Jo puc dir amb tota tranquil•litat que la realitat és que t’ho fas tot tu, perquè jo no et contesto ni et dic res.
Quan aquesta forma de comunicar-se és freqüent, té un nom: Maltracte Psicològic.
Vigilem allò que es pot dir sense parlar, perquè en la majoria d’ocasions compte molt més que les paraules.
