Dura i angoixant, alhora que conmovedora, és la pel·lícula Martha Marcy May Marlene de Sean Durkin. Magistral presentació de la vida interior d’una persona sotmesa als principis i valors imposats per una secta que la fa dubtar dels seus propis i que col·lisiona en la seva ment en el moment en que fuig i torna a contactar amb la vida lliure. Flaixos en imatges o en sons que apareixen intrusivament en el seu pensament, al·lerta i vigilància continua, dissociació imprevisible entre el passat i el present tan pròxims i alhora tan separats, ràbia, ira, tristesa, confusió, apatia, regressió a postures i accions infantils, i un llarg etc. de símptomes d’Estrès Postraumàtic. Aquests són alguns, molts o tots els símptomes que pateixen les persones víctimes de maltractaments físics i/o psicològics.
La confusió mental de la protagonista i la dels qui l’envolten i no entenen res del que li passa se sent des de la sala del cinema en tota la seva cruesa, entres en una sensació d’inquietut que et fa estar expectant fins al final. Excel.lent treball.
