Sé que ho puc fer, ho tinc clar, altres vegades ho he fet, em sento capaç, tinc clar que no és una situació perillosa i malgrat tot, quan em proposo fer-ho… Sento ansietat, nerviosisme i respiro acceleradament.
La memòria verbal diu que ho faig bé i que en altres ocasions ho he fet i ha anat molt bé.
La memòria corporal indica que és una situació perillosa, que fa por i que he d’intentar fugir.
El que està passant és propi d’un adult que ha après a fer una conferència, una petició a un jefe, entrar sol en un bar, estar en mig d’una multitud,… Situacions que pot fer perfectament, però que incomprensiblement se sent malament quan les fa. Aquesta situació s’explica perquè en la seva infància ho va passar malament llegint en veu alta, demanant quelcom a un pare fred, el van avergonyir els companys, va sentir perill en un concert,…
Cal recordar-nos-ho quan ens comencem a sentir malament: “aquestes sensacions i emocions que sento, són de quan era petit, no pertanyen al present”.
Encara que ens costi de creure la memòria corporal és molt més potent que tot el que guardem amb paraules.
