MENJAR

Per què ens agrada o desagrada tant cuinar, menjar, celebrar amb un dinar, mirar com es cuina, olorar productes, tastar,…?

Fixem-nos que el primer que fem en néixer és plorar, i no se si estem disgustats o no pel fet que ha estat difícil arribar al món exterior, però la forma de calmar aquests plors s’aconsegueix si ens posen en contacte amb l’escalforeta de la pell de la mare i desprès quan ens ofereixen el pit i independentment de si hi ha llet o no, ja podem succionar i tranquil.litzar-nos. Posteriorment si plorem ens donen menjar o si no és l’hora ens donen un xumet i si no ens el donen doncs ens xarrupem un dit. Així doncs la pregunta anterior queda contestada: la nostra relació amb el menjar és absolutament primaria i bàsica.

El menjar és un calmant emocional d’aquelles emocions que considerem negatives, amb la gran sort que no fa distinció entre una emoció i una altre, tant pot calmar la tristesa com la ràbia, la frustració o la decepció.

Alhora és un potenciador de les emocions considerades positives fent que si ens sentim bé tinguem més tendència a gaudir i compartir menjar, les emocions positives s’expandeixen cap a l’exterior.

Què ens agrada menjar? Dolç, salat, picant, amarg…A quina temperatura? Més aviat tebi, sempre molt calent, només productes freds? A quina velocitat? Quanta quantitat i a quines hores? Ens agrada compartir o preferim un dinar en solitari? Cuinem o preferim que ens ho facin? Sabem fer un plat i  ens delim de convidar als amics o simplement ens agrada que ens delectin a nosaltres? Som aventurers i ho tastem tot o tradicionals i poc innovadors? Quan viatgem ens deixem seduir per les especialitats del territori o intentem repetir el que tenim a casa? Som arriscats i barregem el que pensem que pot quedar bé o ens assegurem l’èxit repetint receptes? No ens agrada menjar i ho fem per què toca o esperem a tenir gana?Anem a un restaurant a menjar alguna plat que ja coneixem o cada cop que hi anem triem diferent?… Es molt curiós el munt de coses que podem saber de nosaltres i dels nostres estats emocionals si observem  com mengem.

Que diu de tu el teu estil culinari?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.