Aquesta pel·lícula del director danès Ole Christian Madsen és d’aquelles que mentre la veus penses que nedes per la superfície del mar en calma, de tan lleugera com és, però que quan acaba estàs convençut d’haver estat bussejant per les profunditats de la vida quotidiana.
Veiem diferents tipus de relacions i de com aquestes es generen, evolucionen i acaben o es transformen. I amb el que em quedo és amb com es poden transformar o com s’han de transformar per poder tancar un període de vida i passar a un altre d’una forma sana. En el moment en que el protagonista fa el brindis per la boda de la seva exdona li diu que recorda i li agraeix allò bo que va existir. Finalment entén que per poder-se separar a nivell emocional, requisit indispensable per prosseguir amb una vida plena desprès de la separació, necessites admetre i valorar l’amor que va existir com un sentiment que seguirà compartint-se.
Les relacions són per sempre, no es poden esborrar, tot el que podem fer és transformar-les.
