Ho diuen les lletres de les cançons, ho diuen les històries que llegim als llibres i ho diuen les persones grans, i nosaltres moltes vegades no ho volem creure. La vida, ens agradi o no, és una successió de fets ara bons, ara dolents, ara alegres ara tristos, ara de privilegis ara de penúries, ara de vida ara de mort, i res no podem fer perquè això sigui d’una altra manera.
Quan algunes persones diuen que tenen por d’estar tenint moments massa bons, o que tanta sort no pot ser bona, perquè llavors segur que passa alguna cosa dolenta, és com pensar que els moments bons s’acabaran perquè hi ha alguna cosa malèfica en gaudir-los massa o perquè no ho mereixien i ara seran castigats per la sort obtinguda. Però els moments bons s’acabaran perquè la vida és així. I som nosaltres els que no podem deixar que de la nostra ment s’esborri el fet que de la mateixa manera que s’acaben els moments bons, s’acaben també els dolents, i tot i que entre ells s’alternen de manera que no podem entendre hem d’intentar donar un sentit positiu a la vida.
Com diuen les cançons, la vida a vegades et dóna i a vegades et pren.
