Aprofitaré el Nadal i les seves controvèrsies per parlar d’això, dels sentiments contraris que podem tenir respecte d’una mateixa cosa. A les persones ens costa molt acceptar amb normalitat el fet de tenir sentiments contraris o oposats, fins al punt que a vegades ens podem preguntar: Però qui sóc jo? El que li agrada el Nadal o el que no li agrada? Pot ser que un dia em senti content per les festes i un altre les odiï?
Es pot resoldre aquesta contradicció? Més que resoldre-la, el que es pot fer és entendre-la. Si faig petit el fet que em genera la contradicció m’adono que: No m’agraden les cues però m’agrada regalar. No m’agrada menjar en excés però m’agraden els galets grans. No vull fer petons als desconeguts però m’encanta veure la gent feliç. No m’agrada que em preguntin com em va la vida però m’agrada riure amb els meus parents. No m’agrada haver de quedar bé però m’agrada la bondat i la cortesia…
El Nadal, m’agrada i no m’agrada, i què?
